Page 1 -
P. 1
1

I. CORAN. CIENCIAS CORANICAS.

O. Pretzl ha señalado cómo la introducción de la ciencia de las lecturas coránicas en al-
Andalus en el s. IV/X fue de una importancia decisiva para el desarrollo posterior de la literatura
1
sobre este tema , destacando la prolífica contribución de Abu ,Amr al-Dani así como las
versificaciones posteriores por parte de al-Qasim b. Firruh al-Satibi de sus obras más
emblemáticas. La producción de estos dos autores tuvo una extraordinaria difusión en el resto del
mundo islámico.
A pesar de la importancia de las aportaciones andalusíes al estudio del Corán, la
bibliografía al respecto no es muy abundante, destacando los estudios de Sa,id A,rab sobre los
2
lectores del Corán y las lecturas del Corán en el Magreb y el de M. I. al-Masini sobre los
estudios de exégesis coránica en el que no sólo se analizan los métodos de los exegetas
andalusíes más destacados, sino también sus fuentes y las repercusiones que sus obras tuvieron
4
3
en autores no andalusíes . La exégesis sufí ha sido objeto de algunos estudios .
Algunas de las obras incluidas en esta sección tienen una estrecha relación con los
estudios gramaticales y en algún caso se ha optado por incluir la obra correspondiente en IX.
Gramática (por ejemplo, Masa,il ma,a Abi ,Aa. b. Jalsa fi i,rab ayat min al-Qur,an de Ibn al-
Yazzar al-Qaysi).



OBRAS Y TRANSMISIONES.

1. Mu,awiya b. Salih b. Hudayr; Abu ,Amr/Abu ,Ar.; al-Hadrami al-Sami al-Himsi al-Qurtubi
(m. 158/774 ó 168/784).
Referencias en II. Hadiz.
Trans. y otros:
1.1. Tafsir de Ibn ,Abbas.
GAS, I, 27; Fierro, “Mu,awiya”, p. 288, nota 36, p. 340.

1 O. Pretzl en Th. Nöldeke, Geschichte des Qorans, III, Leipzig, 1938, p. 213.
2 S. A,rab, al-Qurra, wa-l-qira,at bi-l-Magrib, Beirut: Dar al-garb al-islami, 1410/1990. Otros estudios son los de A.
Neuwirth, “Koranlesung zwischen islamischen Ost und West”, Islao e Arabismo na Península Ibérica: Actas do XI
Congresso da Uniao Europeia de Arabistas e Islamólogos (Evora-Faro-Silves, 29 set.-6 out. 1982), Evora:
Universidade de Évora, 1986, pp. 305-316; L. Pouzet, “Un type d,échange culturel interméditerranéen au Moyen-
Age: les lecteurs du Coran entre l,Andalousie et Machreq”, Actas del XII Congreso de la UEAI (Málaga, 1984),
Madrid: Union Européenne d’Arabisants et d’Islamisants, 1986, pp. 658-678; F. Rodriguez Mañas, “Las lecturas
coránicas en al-Andalus (ss. V/XI-VII/XIII) a través de la Takmila de Ibn al-Abbar”, en Ibn al-Abbar. Polític i
escriptor àrab valencià (1199-1260). Actes del Congrés Internacional Ibn al-Abbar i el seu temps. Onda, 20-22
febrer, 1989, ed. M. de Epalza y J. Huguet, Valencia: Generalitat Valenciana/Conselleria de Cultura, Educació i
Ciència, 1990, pp. 223-236.
3 Mustafà Ibrahim al-Masini, Madrasat al-tafsir fi l-Andalus, Beirut: Mu,assasat al-risala, 1406/1986. En el mismo
año apareció el artículo de V. J. Cornell, “,Ilm al-Qur,an in al-Andalus: the tafsir muharrar in the works of three
authors”, Jusur 2 (1986), pp. 63-81. Con anterioridad se había publicado ,Abd al-Salam Ahmad al-Kanuni, al-
Madrasa al-qur,aniyya bi-l-Magrib, Beirut: Maktabat al-ma,arif, 1981. De reciente aparición es A. González Costa,
“Exégesis y exégetas en al-Andalus”, en Mª Mercedes Delgado Pérez y Gracia López Anguita (eds.), Actas del
congreso Conocer Al-Andalus, perspectivas desde el siglo XXI, Sevilla: Alfar, 2010, pp. 77-96.
4 Además de los referentes a Muhyi l-din Ibn ,Arabi, A. González-Costa, “Un ejemplo de hermenéutica sufí del
Corán en al-Andalus: El comentario coránico Idah al-hikma de Ibn Barrayan (m. 536/1141) de Sevilla”, en Amina
González-Costa y Gracia López-Anguita (eds.), Historia del Sufismo en al-Andalus, Córdoba: Almuzara, 2009, pp.
41-65.
   1   2   3   4   5   6