Page 309 - 6. HISTORIA
P. 309
309

almorávide, almohade y benimerín, en la Colección de crónicas árabes de la
Reconquista, tomo I, Tetuán, 1952.
- Trad. parcial A. Huici Miranda, “La leyenda y la historia en los orígenes del
Imperio almohade”, AA XIV (1949), pp. 342-4, 369; M. Benaboud y A. McKay,
“The authenticity of Alfonso VI,s letter to Yusuf b. Tasufin”, AA XLIII (1978),
pp. 233-7.

737. Anónimo (2ª mitad s. VIII/XIV ó s. IX/XV).
Monés, “Al-Yugrafiya wa-l-yugrafiyyun”; M. Bencherifa, “Zahirat majtutat
an
mayhulat al-mu,allif: al-majtutat al-ta,rijiyya wa-l-yugrafiyya mital ”, en R. al-
,Inani (ed.), Dirasat al-majtutat al-islamiyya bayna i,tibarat al-madda wa-l-
basar. A,mal al-mu,tamar al-tani li-Mu,assasat al-Furqan li-l-Turat al-Islami,
Londres, 1997, pp. 207-27, p. 211; F. Maíllo Salgado, De historiografía árabe,
Madrid, 2008, pp. 157-8; “Dikr bilad al-Andalus”, BA, 1, 332-6, nº 102 [M.
Penelas].
Obras:
737.1. Dikr bilad al-Andalus wa-fada,ili-ha wa-sifati-ha//Ta,rij al-Andalus.
- Ms. BNRM (Rabat), 85 yim (Molina, introd. a su ed., pp. XXIII-XXVI), copia
en BR Rabat, 558 ta,rij (,Inan, I, 181-2).
- Ms. BR Rabat, 1528 maymu,, antiguo Maktabat al-Yalawi (al-Munayyid en
RIMA 5 (1959), p. 191, nº 15), con el título Wasf bilad al-Andalus.
- Ed. parcial H. Mu,nis, “Wasf yadida li-Qurtuba al-islamiyya”, RIEEI XIII
(1966), pp. 161-181 (trad. F. Castelló Moxó, “Descripción nueva de Córdoba
musulmana. Traducción y notas”, Anuario de Filología 2 (1976), pp. 123-54); H.
Mu,nis, “Riwaya yadida ,an fath al-muslimin li-l-Andalus. Da,wa ilà tardid al-
nazar fi l-mawdu,”, RIEEI 11-12 (1963-1964), pp. 322-8; repr. en Yugrafiya, pp.
596-602.
- Ed. y trad. L. Molina, Una descripción anónima de la España musulmana, T.D.
Univ. Complutense, 1981; ed. y trad. L. Molina, Una descripción anónima de al-
Andalus, 2 vols., Madrid: CSIC, 1983 (reseña de M. J. Viguera en AQ VII (1986),
pp. 485-7).
- Ed. ,Abd al-Qadir Bubaya, Ta,rij al-Andalus li-mu,allif mayhul, Beirut: Dar al-
kutub al-,ilmiyya, 2007 (utiliza un nuevo ms., añadiendo tres páginas al comienzo
y unas veinte al final con respecto al texto publicado por L. Molina. En esas
nuevas páginas, la última noticia es del año 722/1322).
- Trad. parciales: P. Balanà i Abadia, “Toponímia arábigo-catalana: Lleida,
Tortosa y Tarragona segons un manuscrit àrab inèdit de la Biblioteca Real de
Rabat”, Treballs de la Secció de Filologia i Història Literària (Institut d’Estudis
Tarraconenses Ramon Berenguer IV) 2 (1981), pp. 69-91; L. Molina, “Las
campañas de Almanzor a la luz de un nuevo texto”, AQ II (1981), pp. 209-263; L.
Molina, “Las campañas de Almanzor. Nuevos datos”, AQ III (1982), pp. 467-72;
L. Molina, “Sobre un apodo del omeya Hisam II”, AQ V (1984), pp. 469-71; A.
Cañada Juste, “Nuevas propuestas para la identificación de topónimos e
itinerarios en las campañas de Almanzor”, AEA 4 (1993), pp. 25-36.
- Sobre la posible autoría de Abu ,Abd Allah Ibn Yuzayy al-Kalbi, F. N.
Velázquez Basanta, “Un texto de Yusuf III sobre la génesis de la Ihata que nos da
la clave para conocer al autor del Dikr bilad al-Andalus”, MEAH 56 (2007), pp.
   304   305   306   307   308   309   310   311   312   313   314