Page 313 - 6. HISTORIA
P. 313
313
BA, 2, 53-60, nº 271/15.
Falsa atribución:
741.10. al-Badi, fi wasf al-rabi,.
HAB, I, 215; IMB, I, 172; MK, II, 301.
742. ,Ar. b. M. b. M. b. Abi Bakr M. b. al-H./al-Hus. b. M. b. Yabir b. M. b. Ibr. b. M. b.
,Ar./,Abd al-Rahim b. Jaldun; Abu Zayd; Ibn Jaldun; al-Hadrami al-Isbili al-Tunisi al-
Qahiri; Wali l-din (min al-guraba,) (732/1332-808/1406).
IG, III, 497-516; IGS, 192-99 (215); TD, 118-9 (103); DH, III, 84-6 (1009); YQ,
II, 410-3 (427) (Romero, “Emigrados”, p. 324, nº 427); NI, 169i; NT, index; SN,
I, 227-8 (818); IL, VIII, 105-10 (1098); HAB, I, 529, s.v. Ibn Jaldun; Pons, 350-62
(302); Suter, Mathematiker, pp. 169-70, nº 420; H. A. R. Gibb, The Islamic
background of Ibn Khaldun's political theory, London, 1933; Ben Cheneb, Étude,
p. 346-9, nº 335; GAL, II, 242-5; SII, 342-4; González Palencia, Literatura, pp.
1
183-5; MK, V, 188-91; MK, XIII, 396; Zirikli, III, 330; EI , II, 418-20 (Alfred
Bel); H. Pérès, “Essai de bibliographie sur la vie et l,oeuvre d,Ibn Haldun”, Studi
Orientalistici in onore di Giorgio Levi della Vida, 2 vols., Roma, 1956;
2
“Taryamat Ibn Jaldun li-l-Maqrizi”, MM,I,I 13 (1966), pp. 215-242; EI , III, 849-
55 (M. Talbi); Rosenthal, Historiography, pp. 116-9, 201-3, pp. 311, 497, 504
(I,lan) e index; Benchekroun, La vie intellectuelle marocaine, pp. 342-357; ,Abd
al-Rahman Badawi, Mu,allafat Ibn Jaldun, Libia/Túnez : al-Dar al-,arabiyya li-l-
kitab, 1979; Maya Shatzmiller, L'historiographie mérinide: Ibn Khaldun et ses
contemporains, Leiden: Brill, 1982; Bruce B Lawrence, Ibn Khaldun and Islamic
Ideology, Leiden: Brill, 1984; A. ,Abd al-Salam, Majtutat Ibn Jaldun fi maktabat
Turkiya, Túnez: Bayt al-hikma, 1985; L. Pouzet, “Ibn Khaldoun et les ,ulama,
d’après son Kitab al-ta,rif. De la theorie à la realité”, Saber religioso y poder
político en el Islam, Madrid, 1994, pp. 213-30; Michael Brett, Ibn Khaldun and
the medieval Maghrib, Aldershot: Ashgate, 1999; Mohamed Abed Yabri, El
legado filosófico árabe: Alfarabi, Avicena, Avempace, Averroes, Abenjaldún:
lecturas contemporáneas, trad. Manuel C. Feria García, Madrid: Trotta, 2001;
Róbert Simon, Ibn Khaldun: history as science and the patrimonial empire,
Budapest: Akadémiai Kiadó, 2002; Ahmad Zaid, The epistemology of Ibn
Khaldun, London/New York: RoutledgeCurzon, 2003; “Ibn Jaldun, ,Abd al-
Rahman”, BA, 3, 578-597, nº 676 [M. Á. Manzano Rodríguez]; M. Campanini (a
cura di), Studies on Ibn Khaldûn, Milano: Polimetrica, 2005; ,Ali Umlil, al-Jitab
al-ta,riji: dirasa li-manhayiyyat Ibn Jaldun, Casablanca: al-Markaz al-taqafi al-
,arabi, 2005; G. Martinez Gros, Ibn Khaldun et les sept vies de l'Islam, Paris,
2006; V. Martínez Enamorado, Saber, poder y madrasas en tiempos de Ibn
Jaldún, Granada: Fundación El Legado Andalusí, 2006; Abdessalam Cheddadi,
Actualité d'Ibn Khaldûn: conférences et entretiens, Alger: CNRPAH, 2006;
Abdessalam Cheddadi, Ibn Khaldûn: l'homme et le théoricien de la civilisation,
Paris: Gallimard, 2006; C. Pomian, Ibn Khaldun au prisme de l’Occident, Paris,
2006; María J Viguera (ed.), Ibn Jaldún, el Mediterráneo en el siglo XIV: auge y
declive de los imperios, Granada/Sevilla: Fundación El Legado
Andalusí/Fundación José Manuel Lara, 2006; al-Magrib fi fikr Ibn Jaldun, Rabat:
Akadimiyyat al-Mamlaka al-Magribiyya, 2007; J. Martos y José Luis Garot (eds.),
Miradas españolas sobre Ibn Jaldún, Madrid: Ibersaf Editores, 2008; J. Páez y M.
BA, 2, 53-60, nº 271/15.
Falsa atribución:
741.10. al-Badi, fi wasf al-rabi,.
HAB, I, 215; IMB, I, 172; MK, II, 301.
742. ,Ar. b. M. b. M. b. Abi Bakr M. b. al-H./al-Hus. b. M. b. Yabir b. M. b. Ibr. b. M. b.
,Ar./,Abd al-Rahim b. Jaldun; Abu Zayd; Ibn Jaldun; al-Hadrami al-Isbili al-Tunisi al-
Qahiri; Wali l-din (min al-guraba,) (732/1332-808/1406).
IG, III, 497-516; IGS, 192-99 (215); TD, 118-9 (103); DH, III, 84-6 (1009); YQ,
II, 410-3 (427) (Romero, “Emigrados”, p. 324, nº 427); NI, 169i; NT, index; SN,
I, 227-8 (818); IL, VIII, 105-10 (1098); HAB, I, 529, s.v. Ibn Jaldun; Pons, 350-62
(302); Suter, Mathematiker, pp. 169-70, nº 420; H. A. R. Gibb, The Islamic
background of Ibn Khaldun's political theory, London, 1933; Ben Cheneb, Étude,
p. 346-9, nº 335; GAL, II, 242-5; SII, 342-4; González Palencia, Literatura, pp.
1
183-5; MK, V, 188-91; MK, XIII, 396; Zirikli, III, 330; EI , II, 418-20 (Alfred
Bel); H. Pérès, “Essai de bibliographie sur la vie et l,oeuvre d,Ibn Haldun”, Studi
Orientalistici in onore di Giorgio Levi della Vida, 2 vols., Roma, 1956;
2
“Taryamat Ibn Jaldun li-l-Maqrizi”, MM,I,I 13 (1966), pp. 215-242; EI , III, 849-
55 (M. Talbi); Rosenthal, Historiography, pp. 116-9, 201-3, pp. 311, 497, 504
(I,lan) e index; Benchekroun, La vie intellectuelle marocaine, pp. 342-357; ,Abd
al-Rahman Badawi, Mu,allafat Ibn Jaldun, Libia/Túnez : al-Dar al-,arabiyya li-l-
kitab, 1979; Maya Shatzmiller, L'historiographie mérinide: Ibn Khaldun et ses
contemporains, Leiden: Brill, 1982; Bruce B Lawrence, Ibn Khaldun and Islamic
Ideology, Leiden: Brill, 1984; A. ,Abd al-Salam, Majtutat Ibn Jaldun fi maktabat
Turkiya, Túnez: Bayt al-hikma, 1985; L. Pouzet, “Ibn Khaldoun et les ,ulama,
d’après son Kitab al-ta,rif. De la theorie à la realité”, Saber religioso y poder
político en el Islam, Madrid, 1994, pp. 213-30; Michael Brett, Ibn Khaldun and
the medieval Maghrib, Aldershot: Ashgate, 1999; Mohamed Abed Yabri, El
legado filosófico árabe: Alfarabi, Avicena, Avempace, Averroes, Abenjaldún:
lecturas contemporáneas, trad. Manuel C. Feria García, Madrid: Trotta, 2001;
Róbert Simon, Ibn Khaldun: history as science and the patrimonial empire,
Budapest: Akadémiai Kiadó, 2002; Ahmad Zaid, The epistemology of Ibn
Khaldun, London/New York: RoutledgeCurzon, 2003; “Ibn Jaldun, ,Abd al-
Rahman”, BA, 3, 578-597, nº 676 [M. Á. Manzano Rodríguez]; M. Campanini (a
cura di), Studies on Ibn Khaldûn, Milano: Polimetrica, 2005; ,Ali Umlil, al-Jitab
al-ta,riji: dirasa li-manhayiyyat Ibn Jaldun, Casablanca: al-Markaz al-taqafi al-
,arabi, 2005; G. Martinez Gros, Ibn Khaldun et les sept vies de l'Islam, Paris,
2006; V. Martínez Enamorado, Saber, poder y madrasas en tiempos de Ibn
Jaldún, Granada: Fundación El Legado Andalusí, 2006; Abdessalam Cheddadi,
Actualité d'Ibn Khaldûn: conférences et entretiens, Alger: CNRPAH, 2006;
Abdessalam Cheddadi, Ibn Khaldûn: l'homme et le théoricien de la civilisation,
Paris: Gallimard, 2006; C. Pomian, Ibn Khaldun au prisme de l’Occident, Paris,
2006; María J Viguera (ed.), Ibn Jaldún, el Mediterráneo en el siglo XIV: auge y
declive de los imperios, Granada/Sevilla: Fundación El Legado
Andalusí/Fundación José Manuel Lara, 2006; al-Magrib fi fikr Ibn Jaldun, Rabat:
Akadimiyyat al-Mamlaka al-Magribiyya, 2007; J. Martos y José Luis Garot (eds.),
Miradas españolas sobre Ibn Jaldún, Madrid: Ibersaf Editores, 2008; J. Páez y M.