Page 70 - 10. MEDICINA
P. 70
70
24
BA, Apéndice, 48-9, nº 1958 [J. Haremska] .
Obras:
103.1. Sarh fi K. Diyasquridus.
DT, V/1, 239 (483); Marín, Mujeres, pp. 354-6; BA, Apéndice, 48-9, nº 1958/2.
104. Anónimo (s. VI/XII-VII/XIII).
[Kitab al-tabij], BA, 7, 402-9, nº 1749 [P. Lirola Delgado].
Obras:
104.1. K. al-tabij fi l-Magrib wa-l-Andalus fi ,asr al-muwahhidin.
A. Huici Miranda, “La cocina hispano-magrebí durante la época almohade”,
RIEEI V (1957), pp. 137-155; al-Tayyar, al-Dirasat al-lugawiyya, pp. 235-6; R.
Grewe, “Hispano-Arabic cuisine in the twelfth Century”, en C. Lambert (ed.), Du
manuscrit à la table. Essais sur la cuisine au Moyen Âge et répertoire des
manuscrits médiévaux contenant des recettes culinaires, Montreal-París, 1992,
pp. 141-8; G. Roselló Bordoy, “Arqueología e información textual: el utillaje en
la cocina andalusí”, en M. Marín y D. Waines (eds.), La alimentación en las
culturas islámicas, Madrid, 1994, pp. 37-87; G. Roselló Bordoy, “Menjar, beure i
cuinar a al-Andalus: una nova lectura del Kitab al-Tabij (primer terç del segle
XIII)”, Actes 1r Col.loqui d’Història de l’alimentació a la Corona d’Arago. Edad
Mitjana, vol.II, Lleida, 1995, pp. 955-70; B. Rosenberger, “Dietética y cocina en
el mundo musulmán medieval según el Kitab al-tabij, recetario de época
almohade”, en A. Garrido (ed.), Cultura alimentaria Andalucía-América, México,
1996, pp. 13-35; M. Marín, “Cuisine d'Orient, cuisine d'Occident”, Médiévales 33
(1997), pp. 9-21; D. Waines, “Medicinal nutriments as home remedies: a case of
convergence between the medieval Islamic culinary and medical traditions”, Actas
XVI Congreso UEAI, pp. 551-8; Halima Ferhat, “Le patrimoine gastronomique
andalous et ses survivances au Maroc: des mots et des mets”, en M. Marín y C. de
la Puente (eds.), El banquete de las palabras: la alimentación en los textos
árabes, Madrid, 2005, pp. 11-28; M. Marín, “Los recetarios árabes clásicos:
¿documentos históricos?”, en M. Marín y C. de la Puente (eds.), El banquete de
las palabras: la alimentación en los textos árabes, Madrid: CSIC, 2005, pp. 29-
56; M. Marín, “Ambrosio Huici Miranda y la historia de la alimentación en el
Occidente islámico”, en La cocina hispano-magrebí durante la época almohade
según un manuscrito anónimo del siglo XIII traducido por Ambrosio Huici
Miranda, Gijón, 2005, pp. 7-42; Virgilio Martínez Enamorado, “Paladares de
príncipes, recetas cortesanas, comidas de campesinos. Valoraciones en torno a la
alimentación de los andalusíes”, en Comer en Ceuta en el siglo XIV: la
alimentación durante la época meriní, Ceuta, 2009, pp. 63-99 (repr. Studia
Orientalia 107 (2009), pp. 201-28); [Kitab al-tabij], BA, 7, 402-9, nº 1749 [P.
Lirola Delgado].
- Ms. BNRM (Rabat), 54, con el título Anwa, al-saydala fi alwan al-at,ima.
- Ms. Colin = BN Paris, 7009, copia fechada 1012/1604.
- Ed. A. Huici Miranda, “Kitab al-tabij fi l-Magrib wa-l-Andalus”, RIEEI IX-X
(1961-2), pp. 15-256.
24 En esta entrada se sitúa equivocadamente al personaje en el s. III/IX. La información respecto a su correcta
datación se debe a Giuseppe Mandalá, quien prepara un estudio al respecto.
24
BA, Apéndice, 48-9, nº 1958 [J. Haremska] .
Obras:
103.1. Sarh fi K. Diyasquridus.
DT, V/1, 239 (483); Marín, Mujeres, pp. 354-6; BA, Apéndice, 48-9, nº 1958/2.
104. Anónimo (s. VI/XII-VII/XIII).
[Kitab al-tabij], BA, 7, 402-9, nº 1749 [P. Lirola Delgado].
Obras:
104.1. K. al-tabij fi l-Magrib wa-l-Andalus fi ,asr al-muwahhidin.
A. Huici Miranda, “La cocina hispano-magrebí durante la época almohade”,
RIEEI V (1957), pp. 137-155; al-Tayyar, al-Dirasat al-lugawiyya, pp. 235-6; R.
Grewe, “Hispano-Arabic cuisine in the twelfth Century”, en C. Lambert (ed.), Du
manuscrit à la table. Essais sur la cuisine au Moyen Âge et répertoire des
manuscrits médiévaux contenant des recettes culinaires, Montreal-París, 1992,
pp. 141-8; G. Roselló Bordoy, “Arqueología e información textual: el utillaje en
la cocina andalusí”, en M. Marín y D. Waines (eds.), La alimentación en las
culturas islámicas, Madrid, 1994, pp. 37-87; G. Roselló Bordoy, “Menjar, beure i
cuinar a al-Andalus: una nova lectura del Kitab al-Tabij (primer terç del segle
XIII)”, Actes 1r Col.loqui d’Història de l’alimentació a la Corona d’Arago. Edad
Mitjana, vol.II, Lleida, 1995, pp. 955-70; B. Rosenberger, “Dietética y cocina en
el mundo musulmán medieval según el Kitab al-tabij, recetario de época
almohade”, en A. Garrido (ed.), Cultura alimentaria Andalucía-América, México,
1996, pp. 13-35; M. Marín, “Cuisine d'Orient, cuisine d'Occident”, Médiévales 33
(1997), pp. 9-21; D. Waines, “Medicinal nutriments as home remedies: a case of
convergence between the medieval Islamic culinary and medical traditions”, Actas
XVI Congreso UEAI, pp. 551-8; Halima Ferhat, “Le patrimoine gastronomique
andalous et ses survivances au Maroc: des mots et des mets”, en M. Marín y C. de
la Puente (eds.), El banquete de las palabras: la alimentación en los textos
árabes, Madrid, 2005, pp. 11-28; M. Marín, “Los recetarios árabes clásicos:
¿documentos históricos?”, en M. Marín y C. de la Puente (eds.), El banquete de
las palabras: la alimentación en los textos árabes, Madrid: CSIC, 2005, pp. 29-
56; M. Marín, “Ambrosio Huici Miranda y la historia de la alimentación en el
Occidente islámico”, en La cocina hispano-magrebí durante la época almohade
según un manuscrito anónimo del siglo XIII traducido por Ambrosio Huici
Miranda, Gijón, 2005, pp. 7-42; Virgilio Martínez Enamorado, “Paladares de
príncipes, recetas cortesanas, comidas de campesinos. Valoraciones en torno a la
alimentación de los andalusíes”, en Comer en Ceuta en el siglo XIV: la
alimentación durante la época meriní, Ceuta, 2009, pp. 63-99 (repr. Studia
Orientalia 107 (2009), pp. 201-28); [Kitab al-tabij], BA, 7, 402-9, nº 1749 [P.
Lirola Delgado].
- Ms. BNRM (Rabat), 54, con el título Anwa, al-saydala fi alwan al-at,ima.
- Ms. Colin = BN Paris, 7009, copia fechada 1012/1604.
- Ed. A. Huici Miranda, “Kitab al-tabij fi l-Magrib wa-l-Andalus”, RIEEI IX-X
(1961-2), pp. 15-256.
24 En esta entrada se sitúa equivocadamente al personaje en el s. III/IX. La información respecto a su correcta
datación se debe a Giuseppe Mandalá, quien prepara un estudio al respecto.