Page 16 - 11. ASTRONOMIA
P. 16
16
en el Occidente musulmán”, AA XIV (1993), pp. 76-80; J. Casulleras, “El
contenido del Kitab al-hay,a de Qasim b. Mutarrif al-Qattan”, Actes de les I
Trobades d’història de la ciència i de la tècnica (Maó, 11-13 setembre 1991),
Barcelona, 1994, pp. 75-93; M. Comes, “La primera tabla de estrellas
documentada en al-Andalus”, Actes de les I Trobades d’història de la ciència i de
la tècnica (Maó, 11-13 setembre 1991), Barcelona, 1994, pp. 95-109; M. Comes,
“Un procedimiento para determinar la hora durante la noche en la Córdoba del
siglo X”, RIEEI XXVI (1993-1994), pp. 263-72.
- Ed. y trad. J. Casulleras, en curso.
Trans. y otros:
29.2. K. al-a,laq al-nafisa de Ibn Rusta.
BA, 4, 304-6, nº 893/1.
30. Rabi, b. Zayd; Ibn Zayd al-Usquf; al-Usquf (s. IV/X).
Suter, Mathematiker, pp. 69-70, nº 163; GAS, VII, 356; Thomas (ed.), Christian-
Muslim Relations: a bibliographical history, vol. II, pp. 34750 (Juan Pedro
Monferrer Sala); Gad Freudenthal y Tony Lévy, “De Gérase à Bagdad: Ibn
Bahriz, al-Kindi, et leur recension arabe de l’Introduction arithmétique de
Nicomaque, d’après la version hébraïque de Qalonymos ben Qalonymos d’Arles,”
Les Cahiers du MIDEO 1 (2004), pp. 479-511, De Zénon d’Élée à Poincaré.
Recueil d’Études en hommage à Roshdi Rashed, ed. R. Morelon y A. Hasnawi.
Obras:
30.1. [Calendario de Córdoba].
F.J. Simonet, “Un santoral hispano-mozárabe del siglo X” y “Santoral hispano-
mozárabe sacado del calendario astronómico agrícola que dió a luz en 961
Recemundo, obispo de Iliberis, y lleva el título de Liber anoe Harib filii Zeid
episcopi, quem composuit Mustansir imperatori”, La ciudad de Dios V (1871),
pp. 105-116, 192-212; F.J. Simonet, Santoral hispano-mozárabe escrito en 961
por Rabi ben Záid, obispo de Iliberis, Madrid, 1871 (J. Bosch Vilá en AA XXVII
(1962), p. 258); GAS, VII, 356; Peña et al., “Corpus”, p. 82; M. Viladrich, “The
Mumtahan tradition in al-Andalus. Analysis of the data from the Calendar of
Cordova related to the entrance of the sun in the zodiacal signs”, From Baghdad
to Barcelona, pp. 253-266.
Para más bibliografía, v. la entrada de ,Arib b. S./Sa,d; Abu l-H./Abu ,A.; al-
Qurtubi al-Katib (m. ca. 370/980).
31. ¿Ah./M.? b. Jalaf; al-Muradi (s. IV/X-V/XI).
J. Vernet, “Alfonso X y la tecnología árabe”, De astronomia Alphonsi Regis, pp.
39-41 (con bibliografía); Samsó et al., El legado científico andalusí, pp. 163-9,
304-9; “Ibn Jalaf, al-Muradi”, BA, 3, 569-70, nº 670 [J. Casulleras].
Obras:
31.1. K. asrar fi nata,iy al-afkar.
J. Vernet, “Un texto árabe de la corte de Alfonso X el Sabio”, AA XLIII (1978),
pp. 405-21; D.R. Hill, “A treatise on machines by Ibn Mu,adh Abu ,Abd Allah al-
Jayyani”, JHAS I/1 (1977), pp. 33-45; A. I. Sabra, “A note on Codex Biblioteca
Medicea-Laurenziana Or. 152”, JHAS 1/2 (1977), pp. 276-283; M.V. Villuendas,
“A further note on a mechanical treatise contained in Codex Medicea-
en el Occidente musulmán”, AA XIV (1993), pp. 76-80; J. Casulleras, “El
contenido del Kitab al-hay,a de Qasim b. Mutarrif al-Qattan”, Actes de les I
Trobades d’història de la ciència i de la tècnica (Maó, 11-13 setembre 1991),
Barcelona, 1994, pp. 75-93; M. Comes, “La primera tabla de estrellas
documentada en al-Andalus”, Actes de les I Trobades d’història de la ciència i de
la tècnica (Maó, 11-13 setembre 1991), Barcelona, 1994, pp. 95-109; M. Comes,
“Un procedimiento para determinar la hora durante la noche en la Córdoba del
siglo X”, RIEEI XXVI (1993-1994), pp. 263-72.
- Ed. y trad. J. Casulleras, en curso.
Trans. y otros:
29.2. K. al-a,laq al-nafisa de Ibn Rusta.
BA, 4, 304-6, nº 893/1.
30. Rabi, b. Zayd; Ibn Zayd al-Usquf; al-Usquf (s. IV/X).
Suter, Mathematiker, pp. 69-70, nº 163; GAS, VII, 356; Thomas (ed.), Christian-
Muslim Relations: a bibliographical history, vol. II, pp. 34750 (Juan Pedro
Monferrer Sala); Gad Freudenthal y Tony Lévy, “De Gérase à Bagdad: Ibn
Bahriz, al-Kindi, et leur recension arabe de l’Introduction arithmétique de
Nicomaque, d’après la version hébraïque de Qalonymos ben Qalonymos d’Arles,”
Les Cahiers du MIDEO 1 (2004), pp. 479-511, De Zénon d’Élée à Poincaré.
Recueil d’Études en hommage à Roshdi Rashed, ed. R. Morelon y A. Hasnawi.
Obras:
30.1. [Calendario de Córdoba].
F.J. Simonet, “Un santoral hispano-mozárabe del siglo X” y “Santoral hispano-
mozárabe sacado del calendario astronómico agrícola que dió a luz en 961
Recemundo, obispo de Iliberis, y lleva el título de Liber anoe Harib filii Zeid
episcopi, quem composuit Mustansir imperatori”, La ciudad de Dios V (1871),
pp. 105-116, 192-212; F.J. Simonet, Santoral hispano-mozárabe escrito en 961
por Rabi ben Záid, obispo de Iliberis, Madrid, 1871 (J. Bosch Vilá en AA XXVII
(1962), p. 258); GAS, VII, 356; Peña et al., “Corpus”, p. 82; M. Viladrich, “The
Mumtahan tradition in al-Andalus. Analysis of the data from the Calendar of
Cordova related to the entrance of the sun in the zodiacal signs”, From Baghdad
to Barcelona, pp. 253-266.
Para más bibliografía, v. la entrada de ,Arib b. S./Sa,d; Abu l-H./Abu ,A.; al-
Qurtubi al-Katib (m. ca. 370/980).
31. ¿Ah./M.? b. Jalaf; al-Muradi (s. IV/X-V/XI).
J. Vernet, “Alfonso X y la tecnología árabe”, De astronomia Alphonsi Regis, pp.
39-41 (con bibliografía); Samsó et al., El legado científico andalusí, pp. 163-9,
304-9; “Ibn Jalaf, al-Muradi”, BA, 3, 569-70, nº 670 [J. Casulleras].
Obras:
31.1. K. asrar fi nata,iy al-afkar.
J. Vernet, “Un texto árabe de la corte de Alfonso X el Sabio”, AA XLIII (1978),
pp. 405-21; D.R. Hill, “A treatise on machines by Ibn Mu,adh Abu ,Abd Allah al-
Jayyani”, JHAS I/1 (1977), pp. 33-45; A. I. Sabra, “A note on Codex Biblioteca
Medicea-Laurenziana Or. 152”, JHAS 1/2 (1977), pp. 276-283; M.V. Villuendas,
“A further note on a mechanical treatise contained in Codex Medicea-